Sota de la realitat que veiem i toquem, hi ha una realitat subjacent invisible que ordena tot el que veiem. Tant en l'univers com en el cos humà existeix aquesta realitat més subtil que organitza la nostra realitat i el nostre cos.
Fa uns anys vaig estar anant de manera regular a sessions de craneosacral biodinàmica. La craneosacral biodinàmica és una pràctica del contacte, l'escolta i la presència. La persona es tomba a la llitera i la terapeuta posa les seves mans amb presència. En les meves sessions el contacte sensible em transportava a un lloc molt diferent comparat amb el dia a dia: una sensació de pau, tranquil·litat i una alta percepció dels moviments subtils del meu cos. Sempre recordo la sensació de la primera sessió, quan em sentia portada a un dimensió on el temps i l'espai eren infinits.
Ara ja no rebo aquestes sessions però la curiositat per aprendre sobre craneosacral biodinàmica s'ha despertat en mi. Així que m'he comprat el llibre de Franklyn Sills, un de les persones més importants en aquest camp. Estic llegint el seu llibre i he arribat a una part, on necessito parar, digerir i expressar el que he llegit fins ara ...
En l'inici del llibre parla sobre conceptes de física teòrica per contextualitzar el seu treball. La teoria explica que el món existeix amb dos aspectes, l'explícit i l'implícit. El explícit és la realitat física que veiem, sentim, toquem, sentim i olorem. És allò que podem observar en l'univers. De manera subjacent a aquest univers tangible del temps, l’espai i la matèria hi ha una altra realitat amagada que anomenen el implícit, una realitat subjacent. Aquest realitat subjacent connecta subtilment experiències, esdeveniments aparentment diferents i en essència, uneix les coses en la seva totalitat. Quan el implícit es revela, es transforma a l'explícit. David Bohm, un dels físics teòrics més importants de el segle XX pels seus treballs en mecànica quàntica, diu que aquestes transformacions són desplegaments de consciència i compara aquesta força implícita amb una intenció creativa que existeix en totes les formes. Llavors el implícit és on la consciència determina el que es revela i expressa. Així totes les formes i esdeveniments són l'expressió de la presència de l'implícit, una força creativa.
En el llibre, l'autor explica que es pot percebre l'implícit, depenent de la sensibilitat de la persona. Però quan observem des del punt de la vista de l'explícit, l'implícit en general no es percep. Quan fem això, diu, perdem el contacte amb la totalitat de la vida de la qual formem part.
Tornant a la meva experiència amb les sessions de craneosacral biodinàmica, és quan parem i escoltem el cos a través del contacte i la sensibilitat, que es poden percebre unes forces - jo diria, energètiques - que organitzen el cos. Depenent de l'organització d'aquestes forces podem experimentar l'ansietat o una pau i tranquil·litat. No obstant això, a través de la presència i l'escolta, aquestes forces s'organitzen i revelen una experiència diferent de la del dia a dia. És així com es pot explicar el poder de les teràpies i la meditació que utilitzen la presència i l'escolta.